L’aprenentatge cooperatiu

“Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar.” Exacte: cooperant aprenem, però hem d’aprendre a cooperar perquè el que fem amb els altres sigui realment una experiència constructiva d’aprenentatge.

La necessitat d’aquest tipus de treball es basa en la constatació que els aprenents construeixen coneixement i fan aprenentatges significatius no només sols, sinó també de forma col·legiada: tothom aporta i tothom és necessari.

Els nens i les nenes cooperen entre ells per aprendre, en comptes de competir per obtenir una nota determinada. La consecució dels objectius d’aprenentatge depèn de la col·laboració efectiva entre els alumnes. L’èxit del treball depèn de la contribució de tots els integrants del grup a un objectiu comú.

Si el treball cooperatiu està ben plantejat, tot el grup se’n surt; si no ho està, s’enfonsa. Un bon treball amb els companys i companyes, doncs, porta a un aprenentatge real; i aquesta és la raó per la qual es creen vincles d’interdependència entre els components del grup.

Sovint són els mateixos nois i noies els qui no se senten satisfets perquè un membre del grup fa la majoria de la feina, o algun altre no en fa gens i se’n desentén; o la feina es fracciona i cadascú en fa un tros aïlladament dels companys i companyes.

El paper del docent és fonamental: hem de pautar el treball, ajudar a crear aquests processos participatius i compartits, perquè els alumnes aprenguin i valorin positivament el fet de treballar en grup i aprenguin a fer-ho.